Ser maçó... i al segle XXI
El lector navegant que hagi arribat a aquest lloc és ben possible que s'enfronti a les preguntes del títol de l'article. Sense tenir respostes a elles, l'interès per seguir llegint aquí o investigar més àmpliament es limitarà a una qüestió de curiositat personal.
Després de bastants anys sent maçó actiu a Barcelona, exposaré al lector no els perquès, sinó els meus perquès:
• Perquè el seu lema des de la seva creació és la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els homes
• Per la seva història. Una història que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans, la inspiració per imperatius ètics de moviments que han promogut la necessària consciència d'apreciar i defensar la democràcia.
Una història que ha atret a la maçoneria a tants científics, pensadors i artistes.
• Perquè la maçoneria estimula a l'individu en la cerca oberta, adogmática i tolerant de la veritat sobre qualsevol tema
• Perquè el camí maçònic és un mètode pedagògic basat en una llarga tradició que funciona, i que respecta i incentiva a l'individu. A l'individu que vol créixer intel·lectual, moral i espiritualment. En un camí d'esforç personal, facilitat per realitzar-ho en fraternitat amb els membres de la seva lògia i de tots els maçons
• Perquè proposa una sèrie de rites que faciliten la reflexió i l'experiència del camí. Rites que només tenen sentit des de la vivència de la maçoneria i que catalitcen el creixement personal
Els motius anteriors són, per qui escriu aquesta breu ressenya, tan vàlids i vigents al moment actual com ho han estat abans.
Un germà del Centre de la Unió Escocesa, Gran Lògia de França a Barcelona